pujolar_sentences.txt

"Codi propi" i "codi aliè"
A casa, a casa del qui parla.
A diferència de les cigarretes, és costum convidar a tothom.
A efectes pràctics, excepte en relacions de parella, funcionava com una de les noies.
A l'episodi d'abans, Guille representava una escena imaginària.
A l'escola taller, els gèneres estaven considerablement separats.
A la transcripció he subratllat els fragments que signifiquen fugides del tema.
A les entrevistes, les meves primeres impressions es van confirmar.
A mi és el que em passava.
A més, algunes de les intervencions en la discussió original havien estat en català.
A partir del segon puntet, s'indica la durada d'una pausa per segons.
A partir dels catorze anys vaig fer-me la meva penya.
Abans de fer el treball, no els coneixia de res.
Així, en la tercera intervenció, Ayats es posà a fer teatre.
Així, en un moment determinat, Pepe sortí amb aquesta interessant proposició.
Així, mentre els Rambleros feien bromes sobre aquestes relacions, els Trapas simplement les practicaven.
Això donava encara més joc a les actituds de trencament envers els gèneres tradicionals.
Això podia implicar que Salva s'atribuïa tasques de direcció.
Això sí, l'agressió verbal era tractada com a un joc.
Això és difícil d'argumentar i depèn del punt de vista que s'adopti.
Això és probablement cert si agafem la llengua estàndard com a punt de referència.
Al principi, les altres noies l'engegaven però els nois l'encoratjaven.
Aleix continuà de la manera següent.
Aleix estava explicant una situació de clara discriminació sexual, la qual ell blasmava.
Aleshores ja veiem que els testimonis casuals poden ser tractats com a audiència.
Aleshores tothom va veure que havia començat una mena de joc.
Aleshores, deien que no sabien el català perquè no el volien saber.
Aleshores, un castellanoparlant s'ha de representar parlant en castellà.
Algunes de les preguntes es referien a paraules comunes del català.
Alguns detalls poc importants sobre les persones estan canviats pel mateix motiu.
Alguns encara estudiaven a les tardes o al vespre.
Allò que se cita	cent quaranta-quatre.
Als debats de grup n'hi hagué moltíssimes de desviacions d'aquestes.
Alternança lingüística: qüestions de mètode.
Amb aquest sistema s'indica també si els que parlen són catalanoparlants o castellanoparlants.
Amb el canvi de llengua, convertí la situació en un semi-joc de teatre.
Amb ella parlo en castellà, no?
Amb els nois, era més difícil trobar el moment adequat per parlar determinades coses.
Amb les condicions següents.
Amb tot, els èxits dels Trapas tampoc no es poden exagerar.
Amb tot, es fa necessària l'explicació d'algunes convencions.
Amb un dels nois Rambleros, per exemple, vaig tenir algunes converses curtes en català.
Amfetamina, fàrmac estimulant que s'utilitza com a droga.
Amic, company, entre membres de la penya.
Ampolla d'un litre de cervesa.
Anaven donant exemples d'activitats concretes, com tocar al grup de rock.
Apareixen d'una forma molt menys palpable, com una ombra.
Aquest joc d'atacs, defenses i contraatacs era molt típic dels Rambleros.
Aquest llibre té el seu origen en una tesi doctoral.
Aquest llibre és una mena de viatge per determinats ambients del món juvenil barceloní.
Aquest problema es nota molt en les polèmiques sobre el llenguatge sexista o racista.
Aquest problema pot anar molt lluny en alguns casos.
Aquest recurs comunicatiu de l'escenificació era molt usual, sobretot entre els Trapas.
Aquest tipus de masculinitat es pot manifestar amb diversos graus de contundència.
Aquest tipus de negociacions se solen portar amb molta circumspecció i tacte.
Aquest és un breu inventari de paraules i expressions pertanyents al parlar juvenil català.
Aquesta escenificació es feu sense que la veu narrativa cedís el control.
Aquesta idea és fonamental, ja que transforma del tot la tasca del sociòleg.
Aquesta qüestió la tracto amb detall més endavant.
Aquesta qüestió, però, ha resultat ser més complexa del que es podia preveure.
Aquesta és una escenificació molt viva i elaborada.
Aquesta és una idea molt generalitzada entre els estudiosos del gènere.
Aquestes ambivalències eren molt usuals en la parla dels Trapas.
Aquestes crítiques contenen dos punts essencials que estan molt relacionats entre ells.
Aquests darrers exemples no són pas dels membres polititzats.
Aquests formats, però, rarament apareixien en estat pur.
Aquests tipus de veus també s'utilitzaven en determinats formats verbals, com les salutacions.
Aquí es va veure, a més, que el tema és molt més complicat.
Aquí l'estil d'Aleix era d'un català més o menys formal.
Aquí la interpretació que es fa de les xifres és metodològicament una mica discutible.
Ara això ja no em passa tant com abans, no?
Ara bé, els principis poden semblar semblants, però les seves pràctiques eren molt diferents.
Ara començarem a veure amb més claredat com es manifesten aquestes veus.
Ara crec que és curro i crec que és molt de curro, no?
Ara ens mirarem els fenòmens observats des d'un altre punt de vista.
Ara, crec que és curro i crec que és molt de curro.
Armar la bronca, no?
Beure en grans quantitats era valorat i reconegut com a meritori i divertit.
Borratxera, intoxicació deguda a drogues.
Burilla, foc per a encendre la cigarreta.
Cada enunciat és com una anella de la llarga cadena del diàleg.
Capficament en algun tema o angoixa.
Cent pessetes, moneda de cent pessetes.
Certament, en la meva anàlisi mostraré moltes converses on dominaven les noies.
Certament, si hi havia diferències, no eren pas tan grans com entre els gèneres.
Certament, tinc un bon record de l'experiència.
Clara confessà que els catalans "de Vic" li donaven una impressió negativa.
Clara, dels Trapas, em digué "em fas patir, eh?", mig em broma mig seriosament.
Com alguns d'ells reconeixien, els conflictes entre gèneres no s'havien pas solucionat.
Com que no queda molta guita a l'empresa, pues...
Com s'imposava el règim ideològic.
Comprava expressament molts llibres en català tot i que li sortien més cars.
Comprometre's, implicar-se: Que s'embarroni una mica no?
Convèncer, manipular les opinions i decisions d'una persona.
Cosa o fet sorprenent, interessant.
Crec que aquest fet fou molt important per a la meva integració als grups.
Cuba Libre, combinat de rom i cola.
D'alguna manera, el règim ideològic dels Rambleros constituïa un discurs monològic.
D'altres veus castellanes eren de caràcter encara més subtil.
D'aquesta manera entendríem com s'imposa el règim sexual actual.
D'on vénen els criteris per valorar la competència lingüística?
De fet, en les societats bilingües la majoria de vegades això no és així.
De fet, hi ha multitud de mètodes i teories que es van renovant contínuament.
De fet, les cites rarament són exactes.
De resultes d'això, cada forma de parlar està marcada ideològicament.
De tota manera, hi ha catalanoparlants que també participen en aquests jocs.
De tota manera, sembla que hi ha contextos on això no funciona així.
Diccionari de la Llengua Catalana.
Dilemes de tria lingüística.
Dins Els Marges número quinze.
Dins Screen Education número vint-i-nou.
Dins Treballs de Sociolingüística Catalana número onze.
Dos membres del grup demanaren primer en castellà.
Dues noies participaven en grups feministes.
Editorial Blume i Publicacions de la Fundació Jaume Bofill.
El Heavy Metal era una altra cosa.
El cambrer respongué en català per demanar aclariments sobre les begudes.
El canvi d'Aleix era la subversió definitiva a la masculinitat hegemònica.
El castellà apareix sempre en lletra cursiva.
El castellà li donava la vida.
El català apareix sempre en lletra rodona.
El català està en lletra normal i el castellà en lletra cursiva.
El català ocupa sobretot el pla de la veu narradora principal.
El conegut estil musical flamenc normalment es canta en aquesta varietat.
El fet de ser home o dona es pot manifestar de formes diferents.
El fet fou explicat als altres com a una gran diversió.
El grup dels Rambleros organitzava sobretot activitats conjuntes entre tots els seus membres.
El gènere és per tant l'expressió cultural del sexe.
El mateix passà amb Patrícia en diverses situacions del debat.
El meu agraïment a ells per aquest fet és pràcticament inexpressable.
El passat i el present en una narració.
El problema de la separació dels gèneres, però, no semblava solucionar-se.
El quadre següent mostra els quatre nivells narratius que apareixen al text.
El que abans eren "usuaris" passen a ser "clients" d'un servei.
El que cal descriure són els processos de construcció de les identitats.
El que passa és que no et surt.
El qui toca la bateria en un grup de música, el bateria.
El rap s'havia quedat molt sobat.
El valor que tenia el treball per aquells joves era quasi nul.
Ell era un castellanoparlant que parlava català amb quasi tots els catalanoparlants del grup.
Ell mateix era tot un renegaire.
Elles no "es menjaven les esses", com deien.
Els Manolos parlen en català.
Els Rambleros n'utilitzaven moltes d'aquestes veus.
Els Trapas en general integraven moltes expressions de l'argot suburbial al parlar juvenil.
Els Trapas tenien un funcionament molt diferent.
Els altres personatges eren potser més neutres lingüísticament parlant.
Els castellanoparlants parlaven d'una forma semblant a les noies Rambleres.
Els castellanoparlants solien dir que parlar català els feia sentir ànsia i avergonyiment.
Els condicionants socials i la "somatització" de la identitat.
Els drets morals de l'autor.
Els estudis sobre el gènere s'han encaminat sobretot a debatre aquestes qüestions.
Els fragments de color més clar són més difícils de classificar.
Els fragments següents groc clar i blanc tornen a ser ambivalents.
Els hi parles d'en tant en tant en català.
Els mitjans de comunicació eren una font de veus molt rica i diversa.
Els nenes organitzaven jocs competitius que normalment requerien un nombre més elevat de participants.
Els noms dels grups estudiats també són inventats.
Els pagesos se solien representar parlant en català.
Els puntets volats indiquen pauses.
Els serials que foten al migdia són senzillament infumables.
Els signes especials de transcripció són els següents.
Els significats de qualsevol tipus de discurs sempre són manipulables i transformables.
Els vostres drets de repartiment just o ús just.
Embolicar-se: Si necessiten ajuda m'hi fico, però no m'hi emmerdo massa.
En això es diferenciaven significativament dels Trapas.
En aquest capítol investigaré les alternances lingüístiques que feien els Trapas i els Rambleros.
En aquest capítol, m'he proposat de tocar tres temes concrets.
En aquest capítol, veurem com funcionava aquesta cohabitació lingüística.
En aquest sentit, Clara deixà la seva posició prou Clara al debat de grup.
En aquest sentit, Clara podria haver participat igualment en aquella conversa.
En aquest sentit, l'únic que temien eren les burles dels seus companys masculins.
En aquestes situacions, els aspectes rituals són els més importants.
En canvi, sobre masculinitat i feminitat estem discutint contínuament.
En el fons, de senzill no en tenia res.
En els debats de grup, només un noi afirmà que ell tenia accent andalús.
En general, qualsevol combinat de licor sec fort i beguda dolça.
En l'episodi que segueix, això no és així.
En la seva entrevista.
En les meves dades, la intimació no consistia necessàriament en compartir secrets molt delicats.
En les paraules del mateix Bakhtín.
En poques paraules: que els fem un lloc.
En tercer lloc, una "llengua" mai no ve sola.
En tots dos grups, les noies a vegades decidien de sortir soles.
En un cert sentit, una altra llengua conté una altra veritat.
En un estudi anterior meu, molts entrevistats defensaven això explícitament.
En un estudi d'aquestes característiques, se solen citar llibres i articles acadèmics.
En un moment donat, ella digué el següent.
Enfadament, indignació: Porto molt rebot al cole per això també.
Entre els Rambleros, les agressions apareixien només com a joc.
Entre els Rambleros, les noies feien moltes burles.
Entre els Trapas, però, els porros no faltaven quan es reunia tot el grup.
Era Salva fent el paper d'un altre que parlava en lloc d'ell.
Era bastant difícil participar en el grup sense quedar impregnat de les seves idees.
Era també típic que les entrevistes de reclutament es fessin en català.
Eren catorze en total, dels quals la meitat eren catalanoparlants i la meitat castellanoparlants.
Eren, en certa manera, en "territori simbòlic" masculí.
Es beu els cubalibres com l'aigua.
Es poden dir moltes coses, però és difícil destriar el gra de la palla.
Espatllar-se, fer-se mal.
Estil, tipus, classe, manera de pensar.
Etcètera, i tota la resta.
Explicà aquesta història per dir que calia anar amb compte amb aquestes coses.
Feminitat convencional i tria lingüística.
Fer alguna cosa repetitiva i inútil, mandrejar.
Fer-se pesat amb alguna cosa, tema.
Fer-se un tip de riure.
Fins aquí tot pot semblar molt abstracte; i ho és.
Fins i tot es pot dir que l'argot o el parlar juvenil.
Fins que el tiu... se n'adona, no?
Fins semblava no interessar-se gens per les converses i els gustos dels nois.
Fins sovint renyaven els nois per fer-ho.
Fixem-nos en uns quants exemples.
Formes d'organització dels grups.
Foto de portada de Luisa Martín Rojo.
Fumar porros també creà problemes entre els Trapas.
Guille considerà que lligava més representar la veu d'un castellanoparlant monolingüe en castellà.
He considerat que alguns exemples d'alternança lingüística de les entrevistes eren particularment significatius.
He subratllat els elements especials.
Hewitt estudiava les amistats interracials que hi havia entre adolescents londinencs.
Hi ha dues observacions interessants que es poden fer en base a aquest episodi.
Hi ha molts estereotips sobre els temes de conversa típics de les dones.
Hi ha tres entrevistes més amb nois Rambleros explicant coses semblants.
Hi participaven igualment les noies no polititzades.
Ho deia amb un to de broma per tal que no sonés massa moralitzador.
Ho faig per no tallar el rotllo de la gent, no?
Hom associava la gent "molt catalana" amb l'entorn rural.
Hom juga a trencar les normes de diverses maneres i en diferents graus.
Hughes afirma que aquelles nenes competien "en clau cooperativa".
I a l'episodi següent, Salva contestava també al discurs del catalanisme.
I acabava parlant en castellà.
I aquest d'una entrevista.
I el heavy es anterior.
I els gèneres es defineixen sovint en termes oposats.
I em parlaven sempre amb castellà.
I ja està, no?
I jo això ho veia una xorrada!
I jo per això parlo sempre català.
I la història de la música celta.
I les noies varen respondre que elles també experimentaven por a fer el ridícul.
I potser no feia ben fet, no?
I si algú feia algun comentari, rarament els altres estiraven del fil.
I també hi havia l'afecció a l'esport.
I un dia amb mi em va començar a parlar.
I és allò, no?
I és el més bèstia que trobem, no?
Identitat i llengua en els joves de Barcelona.
Identitats polititzades: canvien realment alguna cosa?
Igual sí que t'entendries, no?
Igualment, les nenes solen formar grups reduïts ja de molt petites.
Igualment, també apareixien exclamacions isolades de to innocent, com "renoi!".
Intimació masculina: la dissimulació de les dissimulacions.
Irene, dels Rambleros, declarà el següent.
Jaume refusà de pla una forma de masculinitat expressada en termes de superioritat.
Jo mai no vaig veure que s'emboliquessin en baralles de carrer.
Jo què sé!
Jocs agressius o de risc físic.
Jocs de nens i nenes.
L'alternança que fa Magda en l'exemple que segueix és interessant.
L'apropiació femenina del renegar.
L'austeritat escènica d'aquesta narració és remarcable.
L'empresa resultà ser molt més complexa del que inicialment estava previst.
L'episodi que segueix conté molts dels elements associats amb determinats ambients masculins.
L'episodi que segueix n'és un exemple magnífic.
L'episodi següent conté una comèdia molt més sofisticada.
L'interès per aquest tema s'ha d'entendre dins el context històric català.
L'interès s'expressa a través del grau d'atenció, reciprocitat i solidaritat.
L'orientació masculina vers la transgressió hauria deixat clar que es valorava positivament.
La "senzilla veritat" era més efectiva com més òbvia semblava.
La "senzilla" veritat dels Rambleros.
La "tria de llengua" és un dels temes més estudiats en sociolingüística catalana.
La conversa es convertí en un teva-meva verbal.
La cultura catalana posseeix naturalment un ric repertori de veus transgressives i oposicionals.
La droga té primer de tot un valor transgressiu.
La forma de parlar també era similar: ús d'argot i renecs forts.
La frase de Laura era "en broma", semblant a la de l'episodi quaranta-nou.
La història de la revista satírica "Cul de Sac" n'és un exemple paradigmàtic.
La intervenció de Luis té diversos significats potencials.
La intervenció final de Ricardo fou una resposta a aquesta provocació d'Andrés.
La irritació arribà fins a alts càrrecs de la Generalitat.
La llengua catalana s'associava també amb elements "profundament" catalans.
La majoria de les noies buscaven altres coses.
La majoria dels nois treballaven de paletes i les noies feien gestió i disseny.
La política de "la penya"
La política del rock.
La posició de les noies dins aquest règim de veritat era també problemàtica.
La primera era òbviament la manca de recursos econòmics.
La proposta inicial d'Andrés era anar a menjar alguna cosa.
La qüestió és, doncs, quins eren els interessos de les noies?
La reflexió més encertada i aprofundida, però, crec que és la de Deborah Cameron.
La repressió franquista va fer recular la llengua als àmbits més privats i familiars.
La resta declarava que el parlava amb dificultat i incomoditat.
La segona participant, Natàlia, va intervenir aleshores declarant que totes eren malparlades.
La seva insubmissió l'expressaven visiblement amb la seva aparença.
La veu catalana era ara seriosa i seca.
La veu sona, en una primera impressió, com una successió de brams.
Les dones no podien anar igual de lluny en els jocs de les amenaces.
Les exclamacions normalment expressen reaccions espontànies del parlant envers algun element de la situació.
Les formes de parlar podien acostar-se més a l'estàndard.
Les incursions femenines en les mostres d'agressivitat eren, per tant, d'abast limitat.
Les noies Rambleres no volien ni entrar als bars heavy.
Les paraules problemàtiques que utilitzà són les que estan subratllades.
Les raons que tots donaven per justificar la seva posició eren semblants.
Les regles de cada joc determinen l'experiència i la identitat dels participants.
Les seves paraules tenien un to molt general i conceptual.
Les veus de "la penya"
Les víctimes més típiques d'agressions verbals eren les noies del grup.
Llavors més val fer-ho d'una altra manera.
Llavors, jo crec que aquest és un tope superfort.
Llengua, gènere i mercat laboral.
Logística de les escenificacions.
Luis es manifestà de forma semblant.
Luis estava intentant descriure un antic conflicte dins el grup sense donar noms.
Luis explicava que ell ho havia fet a la mili.
Magda, però, s'hi oposava frontalment.
Mai no vaig sentir comentaris d'aquest tipus entre els nois.
Malgrat això, cal fer algunes matisacions importants.
Malgrat això, sempre donaven a entendre que ells no les començaven.
Menjar-se l'olla, capficar-se, encaparrar-se.
Molts assenyalen aquest fet com si ja ho expliqués tot.
Més amunt he explicat que aquesta varietat també s'associava amb la penya.
Natalia i Sílvia no estaven tan polititzades com Clara.
Naturalment, aquí no es tracta pas de buscar culpables.
Ni tan sols se suposava que si algú convidava algú altre, que calia correspondre.
Ningú no es pot inventar a si mateix de cap i de nou.
No ho deia mai tampoc.
No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
No sé per quina raó.
No sé per què ho feia, però ho fas.
No sé, jo penso que es parla molt de tot.
No, el José no.
Nominalització de 'passar-se', anar massa lluny amb una cosa, transgredir els límits.
O dir "me la sua".
O potser un símbol de la renúncia del català a la pròpia identitat?
O siga, jo crec que és súper possible, no?
O siga, jo crec que és... súper possible, no?
O sigui, me puc expressar com vulgui.
O sinó li dic "Ei, Ximo..."
Ocasionalment, podien aparèixer formes atenuades de violència jugant a futbol.
On són les veus transgressives del català?
Originari del català "nen".
Originàriament, estat d'ànim o de percepció causat per la droga.
Pablo digué que no li "agradaven" alguns dels mots de l'argot.
Participar, mostrar amabilitat, actuar apropiadament.
Patrícia escenificà una situació equivalent però tot és en català.
Pepe començà anunciant que s'havia emborratxat amb la cervesa que mostrava a tothom.
Pepe inicià la seqüència dient a Ayats que la samarreta era lletja.
Pepe podria haver traduït fàcilment el mot "confiança" al castellà.
Pepe tenia una frase preferida: "Ep! una mica de respecte!".
Pepe, per exemple, declarà que no n'estava tan segur d'això.
Per a treballar, tots exigim unes aptituds mínimes de dedicació, disciplina i responsabilitat.
Per això, decidí de mostrar el seu vestit tot escenificant una passada de models.
Per això, les formes de parlar dels dos grups sonaven molt diferent.
Per als Rambleros, la discussió de grup era una situació una mica especial.
Per als Trapas, la penya tenia un significat mig polític.
Per concloure aquest capítol, cal esmentar dos qüestions fonamentals.
Per contra, es temia que Ricardo no li fes alguna burla de mal gust.
Per contra, les opinions dels membres polititzats es reflectien en pràctiques concretes i efectives.
Per difondre totes aquestes veus, els mitjans de comunicació podrien jugar un paper essencial.
Per l'altra, no donava cap indicació de voluntat de canviar aquest fet.
Per què no consideraven normal que Raquel parlés d'aquella manera?
Per què va dir això?
Per tant, el que la gent diu s'ha de saber interpretar.
Per tant, es burlava de Laura fent-la quedar com una mala amiga.
Per tant, esperava que als seus amics els interessés el que deia.
Per tant, la política donava al català un altre element de formalitat.
Per una banda, reconeixia que trencava les normes d'higiene lingüística.
Perdre, i segurament són sempre els mateixos.
Pero se les ve la cara.
Perquè igual el xaval aquell volia aprendre el català, m'entens?
Perquè per participar en els jocs calia mostrar-se agressiu i agosarat.
Perquè són amigues i s'estimen i s'ho expliquen tot, no?
Persona que busca notorietat sense merèixer-la.
Però Pepe no ho va acceptar.
Però això funciona sempre i quan hom utilitzi amb cadascú la llengua que toca.
Però això només passava quan sortien de nits al cap de setmana.
Però alhora, això equival a acceptar la masculinitat com la norma correcta universal.
Però aquesta identitat típicament femenina era difícilment transferible a la majoria de nois.
Però ella no es deixava convèncer.
Però en què devien consistir aquestes "dificultats d'expressió"?
Però hem vist alhora que hi havia joves que treballaven per millorar aquesta situació.
Però la majoria presentaven formes de gènere diferents.
Però per a ells la discussió no havia pas d'anar per aquí.
Però precisament, és de situacions que estem parlant!
Però tampoc adoptaren únicament una forma de discurs polític o formal.
Però tot té la seva lògica.
Però, a banda d'això, altres condicionaments operaven en la situació.
Primer de tot, a l'audiència hi havia alguns amics seus.
Primerament, hi havia les veus serioses, "objectives", dels presentadors de noticiaris.
Primerament, l'utilitzaven quasi exclusivament els nois dels Rambleros, exceptuant alguns casos de transgenerisme.
Probablement, això és el mateix que passa en el procés de socialització normal.
Problemes d'interpretació de la recerca.
Quan va amb la papa, ja li dius: "què, portes la pinyata dormida?"
Quasi totes les entrades tenen versió catalana i castellana amb petites variacions fonològiques.
Que les coses estiguin en català és guai.
Que no- no és dissimular, com si diguéssim, no?...
Quina mena de límit simbòlic era aquest?
Quines qualitats, relacions i identitats buscaven?
Què vol dir això?
Què és l'argot?
Qüestions de competència lingüística.
Recordava que havia estat molt complicat aprendre a parlar com una noia.
Recordem, però, els principis en què es basa l'anàlisi.
Recordo també que una vegada aparegué amb un vestit molt elegant.
Ricardo i Laura feien veure que estaven sorpresos.
S'usa amb molta regularitat.
S'utilitza com a apel·latiu.
Segons Goodwin, podem definir aquestes diferències de la forma següent.
Seguidament, Ricardo havia comentat que jo havia tingut molta sort.
Seguidament, intentaré definir com s'interpretava aquesta apropiació de l'argot entre els Trapas.
Seguidament, ofereixo uns quants exemples que mostren el funcionament d'aquestes escenificacions.
Segurament per això el castellà era la llengua més parlada en aquell grup.
Sempre he estat al carrer, des de que era petit, no?
Sense la seva generositat, les coses haguessin estat molt més complicades.
Si n'hi ha alguna bona, o sinó enganxar una peli de vídeo.
Situacions, relacions, formes de parlar i identitats formen un entramat indestriable.
Solien beure junts i els agradava de jugar amb els efectes de la beguda.
Solien organitzar xerrades i debats als instituts d'ensenyament secundari.
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra.
Sovint es produïen situacions on es podia o calia parlar català.
Suposo que això explica les seves tornades al català.
Sí, sí, ja ho sé, però jo no dic que no...
Sílvia parlava de la seva relació amb Jaume, el seu nòvio.
Sílvia també esmentà noves creacions de l'argot que els Trapas no utilitzaven.
També agraeixo a Jordi Portabella, Natàlia Ramon i Xeixi Planagumà la seva hospitalitat.
També he dit que els enunciats i les accions tenen multitud de significats potencials.
També hem observat que la llengua catalana tenia un ús restringit en aquells grups.
També hi ha hagut debats molt complexos sobre les interrupcions en la conversa.
També rebutjava les postures anticatalanes, igual com Guille.
També tenien un coneixement impressionant dels avatars de la lliga de futbol professional.
També vestien de manera més elegant o convencional.
Tenia el so familiar d'un mestre que crida la classe a l'ordre.
Tenien un valor categòric més que no descriptiu.
Tenir una conversa amb ella en català.
Tornarem a aquest tema més endavant.
Tot i així, cal tenir en compte que el parlar juvenil es va renovant.
Tot i així, era una veu seva, no pas la veu d'algú altre.
Tot i així, rarament parlava únicament en català durant un període de temps llarg.
Tothom es posà a aplaudir, animar i riure.
Tots dos ho vam trobar molt divertit.
Tots els entrevistats van corroborar aquesta opinió, i també els Rambleros.
Tots sabem que no tothom parla de la mateixa manera.
Treballar en una cosa, dedicar-hi esforç.
Trenta-tres de les cent setanta-quatre entrades que hi ha tenen relació amb la drogació.
Tria lingüística i identitat.
Tria lingüística i masculinitat simplificada.
Un altra forma de renegar femení apareixia inserit en narracions.
Un altre exemple el donà Jaume.
Un altre exemple és el de l'episodi següent.
Un cop hi ha molt de contacte amb una persona...
Un dels nois censurà una noia per seguir una cançó en català.
Un dels nois va respondre amb un to clarament d'enuig.
Un exemple d'activitat comuna és el ball.
Un sol puntet és una pausa mínima.
Una altra observació interessant sobre això la feu Patrícia.
Una d'elles tenia l'assignatura de català comercial.
Una possible excepció eren els "hippies", com deia Salva.
Una vegada vaig sentir una conversa entre Sílvia i Lola dels Trapas.
Unes veus molt comunes són també les infantils: parlar com parlen els nens.
Utilitzaven l'argot tant si parlaven en català com en castellà.
Vaig presenciar uns quants casos d'aquesta mena de "vigilància" lingüística.
Van tenir un pic amb ell, i passaven d'ell.
Vegeu, per exemple, els episodis trenta-tres i trenta-quatre.
Veus formals: discursos de l'autoritat.
És a dir, que els Rambleros no parlaven pas andalús autèntic.
És clar que associaven les postures catalanistes sobretot amb Jordi Pujol.
És que jo què sé.
És un procés, no una qualitat estàtica permanent.
És una sensació molt rara eh?
Ésser o fer-se molt perceptible, contrastar.
"Però aquesta la tinc ben agafada, això sí!"
A fi i efecte d'escapar el que equivocadament percebem com una tara pitjor.
A la cua li pots lligar la paraula que més et convingui.
A la meva llibreta hi trobo aquesta entrada.
A la que em topo amb un de bo, el disseco.
A menys que ho descobreixi per casualitat.
A mi posar els noms en majúscula em sembla bona idea.
A més, ningú no sap mai quan s'ha ficat dins un Datiu.
Ah, trist, trist Clap de Cendra!
Aital paraula és noble i clara, però no arriba fins al moll de l'os.
Això ajuda a enganyar els aprenents.
Això constituiria, si més no, un gest de respecte.
Això mostra que la sonoritat dels mots és la correcta.
Això no estalvia ni temps ni tinta i a més sona estrany.
Això no és sinó un terç de la feina.
Això posaria de manifest que aquesta última s'hauria de podar i reparar.
Això sí que és una bona idea.
Això és ostensiblement absurd.
Al bell mig d'aquesta tasca tan simple els interromp a mitja aproximació.
Al món hi ha gent disposada a posar-hi molta dedicació.
Alegria, alegria, arriba l'Anglesa-dona volant!
Aleshores que digui senzillament Also! 
Aleshores recorre al diccionari en busca d'ajut.
Algunes paraules tenen un significat si poses la força en la primera síl·laba.
Algú pot imaginar-se res més desorientador?
Allò se n'ha anat a l'òpera.
Amb la llengua alemanya la cosa és diferent.
Amb la qual cosa la llei queda de la banda del venedor.
Amb tot, Twain és considerat el millor humorista americà del seu temps.
Aprenent tan sols un xic s'agermana el món sencer.
Aquest és el significat simple i exacte.
Aquest és un cas de composició clarament injustificable.
Aquesta ha estat, i segueix essent, la meva experiència.
Aquesta inseguretat ens el fa canviar per un altre mot.
Aquesta malaltia dels parèntesis també la trobem en la nostra pròpia literatura.
Aquesta peça està datada de fa molts anys.
Aquesta és la forma que pren.
Aquestes coses no són mots, són processons alfabètiques.
Aquestes coses reben el nom de "verbs separables."
Aquestes coses reben el nom de "verbs separables."
Aquestes paraules es queden curtes.
Aquestes tirallongues no es pot pas dir que constitueixin mots legítims.
Aquests són potser tots els que es podria esperar d'esmentar.
Aquí mostro alguns espècimens que vaig adquirir fa poc.
Aquí poso un exemple espigolat d'una novel·la i reduït a l'anglès.
Ara prestem atenció a l'Adjectiu.
Armat amb aquestes tres nobles paraules, es fa amo de la situaciò.
Avui és un gran dia i amb justícia és honorat.
Cada cop que la tanca en mossega un que estava a punt de sortir.
Cada vegada que un alemany obre la boca li cau un Also.
Cal que la persona tingui la memòria d'un llibre de registre.
Cal que tots estiguin perfectament declinats tal i com mostren els susdits exemples.
Caldria guardar-la amb tacte i reverència entre les llengües mortes.
Com qui diu damunt les ales del nou dia, i que ja mai no pari.
Començo pel costat equivocat, per necessitat.
Cosa de per si dolorosa, però l'excés descriptiu és molt pitjor.
Cosa que em trobo que vol dir això últim.
Crea confusió amb els plurals.
Damunt la pàgina impresa, adorna i ennobleix aquell paisatge literari.
De forma que es pugui anar expandint.
Deia d'afegir-lo al seu museu.
Descartaria la resta del vocabulari.
Desitgem tots que mai més topin les onades d'host oposades.
Després de parlar jo una estona em va dir que el meu alemany era ben estrany.
Després pronuncies suaument un Also, i tornes a carregar.
Després segueixen fent la seva vida com si res sense suggerir-ne cap remei.
El diccionari ha de posar un límit en algun punt.
El gènere de cadascun s'ha d'aprendre per separat i de memòria.
El llenguatge es compon de deu parts i totes deu comporten dificultats.
El mateix faria amb parèntesis suprems transversals i omnicomprensius.
El mateix passa amb Zug.
El més probable és que hi encaixi com un endoll.
El secretari dels jutjats local i provincial era ahir a la ciutat.
El següent que faria és traslladar el Verb més cap endavant.
El text ha circulat realment, molt apreciat pels professors d'alemany.
Elaborat per Philip D. Murphy, aleshores ambaixador americà a Berlín.
Eliminar-les del tot seria però el millor.
Ell hi mostrà un gran interès.
Els alemanys tenen un altre tipus de parèntesi.
Els alts beneficis del qual no serien per a un país o localitat exclusivament.
Els cirurgians l'havien obert pel lloc equivocat.
Els distribuiria seguint la voluntat del creador.
Els fa restar aturats fins que no ha esbossat un inventari de la vestimenta de la dona.
Els gats són femelles per més bigotis que tinguin.
Els llibres alemanys son raonablement fàcils de llegir si els poses davant d'un mirall.
Els noms alemanys quasi sempre volen dir alguna cosa.
Els nostres mots descriptius d'aquest caire tenen un so pregon.
Els parèntesis, sigui en literatura o en odontologia, són del mal gust.
Els pronoms personals i els adjectius són una molèstia.
Els qui foren germans, són germans, i sempre seran germans.
Els seus equivalents alemanys semblen prims i suaus i sense tremp.
Els seus equivalents alemanys serien ideals per cantar-los.
Em sembla que és descriure la persona un gra massa.
Em vaig adonar de què Tannenwald, en aquest cas, era el nom d'un home.
Em van explicar que un anglès havia trucat a casa d'algú a Heidelberg.
En Harris i jo ens havíem trencat les banyes amb el nostre alemany durant setmanes senceres.
En alemany tots els Noms comencen amb una lletra majúscula.
En aquells temps no ens conformàvem d'embalsamar la cosa.
En els nostres diaris és habitual veure-hi una afirmació així.
En els nostres diaris és habitual veure-hi una afirmació així.
En faré una traducció directament literal.
En fi, agafeu el que millor us convingui.
En primer lloc, jo abandonaria el cas Datiu.
En quart lloc, jo reorganitzaria els sexes.
En setè lloc, també descartaria els Parèntesis.
En tot cas t'has de cenyir al que diu el llibre.
En un diari alemany ja se t'emporten el verb a la pàgina següent.
Encara tota una altra quan l'objecte és neutre.
Encomanen un cert aire marcial al tema més pueril.
Enlloc d'encabir-ho en el mot "memorable".
Ens dona peu per fer unes quantes remarques.
Ens imaginem que la cosa comença a prendre un aire tautològic.
Entre nosaltres és el signe i marca de l'escriptor novell o d'un intel·lecte opac.
Equipat solament amb aquesta parella.
Es diria que més val estar sense amics.
Es guanyava la vida publicant articles i fent conferències.
Es pensaven que contenia una dissertació.
Es pensen que les nostres dames tenen el mateix costum, pel que sembla.
Es troba amb la crua veritat de ser una mescla ridícula.
Escolta el Pluja, com raja; i el Calamarsa, com repica.
Estic disposat a reformar-la.
Està clar que cap ocell no faria mai una cosa així.
Fins aquí he anomenat els que considero com a canvis més necessaris i importants.
Fins i tot un jurat tindria prou perspicàcia per adonar-se'n.
Fins que no ho consulto al diccionari.
Hagués estat millor prescindir-ne.
Hagués vist que comprar-lo fora la ruïna de qualsevol col·leccionista.
Han repartit una mesura de bé per totes les terres.
Has d'anar caçant els materials d'un en un.
He agafat confiança en la meva capacitat de reformar-lo.
He mostrat que la llengua alemanya necessita reformes.
He provat de dur a terme aquest procés en algun dels exemples citats.
He volgut presentar la mostra que segueix.
Hi ficaré els signes de parèntesi i alguns guionets per orientar el lector.
Hi ha alguns mots alemanys que són singularment i poderosament efectius.
Hi ha altres suggeriments que puc plantejar.
Hi ha cançons que poden fer plorar.
Hi ha maneres que fan possible de deixar-lo correr en llibertat.
Hi ha mots alemanys tan llargs que agafen perspectiva.
Hi ha més adjectius en aquest idioma que gats negres no trobes a Suïssa.
Hi ha paraules que sembla que estan relacionades entre elles.
Hi ha una una bona colla de paraules com aquesta.
Hi ha uns quants mots de grandíssima utilitat en aquest idioma.
Hom diu, per exemple...
I així augmento la varietat del meu mostrari.
I així s'informa l'orella, i mitjançant l'orella, el cor.
I aquesta frase està construïda en base als més apreciats models alemanys.
I aquí he mostrat els maldecaps que suposa declinar un bon amic.
I el que els va inventar l'haurien d'haver penjat.
I fer que vulgui dir qualsevol cosa.
I ho és encara més clarament pel que fa a l'alemany.
I la insensible manca de respecte envers la noia.
I pareu atenció al més contundent dels equivalents alemanys d'una explosió.
I pots anar-hi penjant tot el diccionari.
I què us hi ha empès?
I tots dos junts ja és molt difícil que no facin el fet.
I una bona idea per força salta a la vista per la seva solitud.
Interpreta els significats amb sinceritat i exactitud.
I podrà fer una breu pausa per rumiar quin mot necessita.
Ja el pots deixar que perori al seu aire, sense por.
Ja he esmentat la de posar els noms en majúscula.
Ja no importa per on s'escampi la resta de la càrrega.
Jo eliminaria totes aquestes llarguíssimes paraules compostes.
Jo exigiria els parlants a aturar-se quan ja ho han dit tot.
Jo hi he esmerçat bona part de nou setmanes senceres.
Jo no sóc d'aquesta mena de persones.
Johnson un títol al qual no té dret.
L'aliment intel·lectual és com tots els altres.
L'estudiant us pot dir com es pronuncia qualsevol paraula.
L'he portada a la cuina.
L'hi havíem de plantificar un monument.
L'inventor d'aquest idioma el va complicar tant com va poder.
L'inventor de l'idioma sembla haver-se divertit fent-lo complicat.
La gramàtica alemanya està infestada de verbs separables.
La llengua és extraordinàriament rica i afectiva.
La repeteixen diverses vegades, si volen.
La repetició pot ser dolenta, però la inexactitud ho és més.
Les dames alemanyes diuen constantment "Ach!"
Les dues llengües s'assemblen tant, i que n'és de maco.
Les idees es capten i es paeixen més fàcilment.
Les infraccions a aquesta llei es castigarien amb la mort.
Les paraules que es fan servir per construir-los hi són.
M'ha faltat l'aptitud explicativa, però no pas la intenció.
M'imagino que aquest hurra de conclusió fa com de floritura en la signatura de l'autor.
Mai no sé si vol dir menyspreat, pintat, sospitat o casat.
Malgrat haver fet bons progressos, ens n'havíem sortit a costa de grans penes i treballs.
Malgrat tot, aquesta pluja no resta pas quieta.
Malgrat tot, ni els llibres alemanys són del tot immunes a la indigestió dels parèntesis.
Malgrat tot, és millor no entretenir-s'hi gaire, amb els verbs separables.
Mirem si no un mot ben enrevessat.
Molt bé, començo a fer els càlculs per formular aquesta resposta en alemany.
N'havíem tingut bastantes d'aquestes malifetes en la nostra pròpia literatura.
Ni de quina forma se'n pot tornar a sortir.
Ni si s'hi ha passat molt de temps. 
Ningú no sap com es pronuncia si te la trobes isolada.
No deixa de ser un abarrocament més rítmic i cursi de "sessions parlamentàries".
No es pot arrossegar per sota ni enfilar-s'hi per sobre, o cavar-hi un túnel.
No hi ha altra manera.
No hi ha forma d'abatre mai cap subjecte.
No hi ha res que doni tal aire de gràcia i d'elegància.
No me'n surto de cap de les maneres.
No pot constituir claredat de cap de les maneres.
No sembla que els preocupi repetir una paraula quan aquesta és l'adequada.
No és possible exagerar la utilitat que tenen Schlag i Zug.
Només es pot dir per referència al context un cop saps què significa.
Novel·les sovint convertides en pel·lícules per als més petits.
O almenys, estic disposat a posar damunt la taula propostes adequades.
Obligaria els parlants a servir-les per parts.
Ocupa la quarta part d'una columna; conté totes les deu parts del llenguatge.
On s'ha ficat aquell noi anglès tan bell i trempat.
Paraula per paraula, seguint l'ordre alfabètic.
Parlament del quatre de juliol en llengua alemanya.
Parlament del quatre de juliol en llengua alemanya.
Passo a la tasca més breu i agraïda d'identificar-ne les virtuts.
Pel que fa a la consciència la coneixia d'oïdes.
Penseu ara la desproporcionada deferència que això mostra pel nap.
Per a mi té una semblança ben remarcable.
Per després seguir fent la nostra com si res no hagués passat.
Per exemple, el meu llibre demana sobre un determinat ocell.
Per força li han de sorgir dubtes.
Per la qual cosa aquests mots els deixa fora.
Per no haver de tenir-hi tots aquests problemes.
Perquè està clar que de claredat no en té res.
Perquè no corri per les venes dels seus descendents!
Però ara hem de canviar de cotxe.
Però en els nostres diaris la malura de la composició s'ha mantingut.
Però hi ha una virtut que li passa al davant clarament.
Però si no és així que el complementi amb un Zug.
Podeu observar com de lluny està el verb de la base d'operacions del lector.
Podeu veure'n les diverses versions, una història i un comentari.
Pot esverar força l'estudiant novell, perquè li tapa la vista.
Pots comptar que amb ells alguna que altra peça has d'arreplegar.
Pots perdre una bona quantitat de temps burxant en busca d'un significat.
Pronunciat al banquet del Club angloamericà d'estudiants per l'autor d'aquest llibre.
Provoquen els mateixos problemes que si ho estiguessin.
Qualsevol frase típica d'un diari alemany constitueix una curiositat impressionant i sublim.
Quan me'n trobo de repetits, els canvio amb altres col·leccionistes.
Quan un alemany arreplega un adjectiu, el declina.
Que aquestes banderes aquí unides en amistat, així romanguin.
Que no és necessària, però queda bé.
Què pot quedar fora de l'abast de l'estrany en terra alemanya?
Retornà ahir a la seva residència a la ciutat pel nou curs.
S'estimava més declinar dues cerveses que no un adjectiu alemany.
Se'n donen casos cada dia en els nostres llibres i diaris.
Segons la gramàtica, un peix és mascle, però les seves escates femelles.
Seguint amb els gèneres alemanys: un arbre és mascle, els seus borrons són femelles.
Seguint les regles estrictes de la gramàtica no hi ha reclamació que pugui prosperar.
Sempre he trobat interessants aquestes curiositats.
Sempre pots distingir el que és un nom de seguida que el veus.
Si ell hagués sabut tot el que m'havia costat d'adquirir aquella destresa.
Sols els morts tenen el temps d'aprendre-les.
Solíem parlar de coses com les "maioblidades" circumstàncies.
Som davant d'una qüestió en què la simplicitat hauria estat beneficiosa.
Sonen tan canalles com el nostre "Àngela Maria".
Són font de perplexitat per a l'estranger.
Són mots compostos però sense els guionets.
Tal empresa podria constituir una immodèstia per a molts.
També ens diuen molt sobre la societat i el racisme del segle dinou.
Tampoc no sap ni on ni quan s'hi va ficar.
Tenen la força i la magnitud de so adients.
Tenia el costum de recórrer a un mot alemany concret.
Tot nom té un gènere, i la seva distribució no té cap significat ni sistematicitat.
Traduint-ho d'una conversa que es troba en un dels millors llibrets.
Trigarà ben poc a obtenir la plaça.
Tu pots carregar un Verb tan bé com vulguis.
Un dia que ofereix un tema profitós per enraonar i reflexionar
Un dia vaig sorprendre el seu mantenidor amb el meu alemany.
Un escriptor ha de tenir les idees força confuses.
Un estudiant americà que se les ha vist de tots colors.
Un fet trist, que va ser molt sentit per tota la comunitat.
Un home es troba la muller d'un conseller pel carrer.
Va fer una pausa un moment, i després va afegir amb sentiment.
Va més enllà de la que em podria haver conferit una cultura superficial.
Vaig parlar enterament en aquell idioma.
Vaig posar fil a l'agulla i vaig aprendre la llengua alemanya.
Van tots al mateix preu, no sé quin és el correcte.
Vegem doncs aquesta frase d'una popular i excel·lent novel·la alemanya.
Vegeu quin aspecte mostra això en lletra impresa.
Visitava sovint l'exposició de curiositats del Castell de Heidelberg.
Volen dir quelcom totalment diferent si poses l'èmfasi en l'última síl·laba.
Volia esperar de tenir notícies de la cigonya pare.
És a dir, el significat restringit, concret.
És així en la nostra parla.
És ben segur no hi ha llengua més desmanegada i orfe de sistema
És clar que, aleshores, deixen el lector en un estat bastant desorientat i esmaperdut.
És important que aquesta part del llenguatge se la porti endavant.
És massa fàcil de perdre-hi els estreps ja d'entrada.
És molt de mal fer per a qui no hi té la llengua avesada.
És més saborós i nutritiu quan es pren a cullerades.
És que la parla alemanya pot arribar a expressar aquest impuls?
És sens dubte signe i marca d'una ploma experimentada.
És tan desastre com el llatí.
És un dia trist.
És una torrentada que se t'endú, a tort i a dret.